Montserrat: Els Degotalls

Dades i dates de la biografia de Rodoreda

La vida del mestre en cinquanta punts

- Josep Rodoreda i Santigós, neix a les 9 del matí del dia 13 de febrer de 1851, al carrer de Sant Pau, 11, 4t 4a, de Barcelona, edifici on des de l’any 1858 hi ha l’Hotel España.

- Fill de Ramon Rodoreda i Bonifaci, natural de Valls, de professió teixidor de tuls, i d’Antònia Santigós i Baucells, barcelonina.

- És batejat l’endemà de néixer a la parròquia de Sant Agustí.

- Als 9 anys ingressa a l’Escolania de Ntra. Sra. del Remei, dirigida pel mestre Nicolau Manent i Puig, d’origen menorquí.

- El mestre Manent li ensenya piano, harmonia i composició.

- Als 17 anys composa dues obres religioses: ‘Salve’ i ‘Ave Maria Stel·la’

- Als 18 anys és contractat com a pianista al Café Español de l’avinguda Paral·lel de Barcelona.

- Dels 18 als 25 anys, composa diverses obres: ‘Serenata’ (1869), ‘A Catalunya’ (1870), ‘Deseos’ i ‘Stabat Mater’ (1872), ‘La Filanera’ i ‘Plany d’Agonia’ amb lletra de Mn. Jacint Verdaguer (1874), ‘Poema Fantástico’, estrenat al Liceu, ‘Les Set Paraules’, oratori a quatre veus, estrenat amb la participació de solistes i l’orquestra del Liceu (1875), etc.

- L’èxit obtingut amb les dues darreres obres i només amb 24 anys d’edat, li obren les portes per a ingressar al Conservatori del Liceu com a pianista acompanyant de solistes i, posteriorment, professor de piano.

- Amb l’estabilitat econòmica assolida, deixa l’activitat de pianista al Café Español.

- Als 26 anys, a més de la tasca docent, el mestre Marià Obiols, director del Conservatori del Liceu, el nomena ajudant seu.

- Es casa amb Maria Pujalt, de la família propietària de les Tintoreries Guilera.

- Del matrimoni té sis fills: Cecília, Montserrat, Ricard, Pura, Matilde i Juli.

- A la mort de Josep Anselm Clavé -1874-, simultanieja la feina al Liceu amb la direcció dels Cors de Clavé.

- De 1875 a 1885 composa partitures per als Cors de Clavé, entre d’altres, les cantates ‘Avant’ i ‘La Pau del Pobles’, les escenes corals ‘Harmonia dels Camps’ i ‘Nadal’, l’himne per a coral ‘A Barcelona’, el poema simfònic ‘La Primavera’, la simfonia amb motius populars ‘Pàtria’, la cançó ‘Marina’ o la cançó per a veus soles ‘Los Olivaters’.

- Al repertori dels Cors de Clavé, sense oblidar les obres pròpies d’Anselm Clavé, introdueix partitures d’altres autors catalans -Manent, Obiols, Ribera, etc.- i estrangers -Gounod, Saint-Saëns, Massanet, Bizet, etc. i, sobretot, Wagner-.

- Crea els cors mixtes en els Cors de Clavé, inèdits fins aleshores.

- L’any 1877, als 26 anys, ingressa com a membre numerari a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on hi participa activament, hi imparteix diverses conferencies i hi estrena alguna composició musical. L’any 1884 és elegit vicesecretari i dos anys més tard vicesecretari general de l’Acadèmia.

- Membre de diverses institucions barcelonines com La Jove Catalunya, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, un dels nuclis inicials del Centre Excursionista de Catalunya, l’Ateneu Barcelonès, etc.

- Col·labora habitualment com a crític musical en diverses revistes i diaris, com ‘La Renaixença’, ‘La Il·lustració Catalana’, ‘La Gralla’, ‘Crònica Musical’ i, en traslladar-se a Buenos Aires a ‘Ars’.

- En els escrits i les conferències exposa la necessitat de reformar i millorar el migrat panorama musical barceloní i proposa un programa innovador per a reeixir-lo, part del qual duu a terme amb els diversos càrrecs que ocupa i les institucions que dirigeix.

- El 25 d’abril de 1880 guanya el concurs convocat per a musicar el ‘Virolai’, poesia de Mn. Jacint Verdaguer, en els actes del Mil·lenari de la troballa de la Imatge de la Mare de Déu de Montserrat.

- L’any 1883 dimiteix de les responsabilitats al Conservatori del Liceu i accepta l’encàrrec d’organitzar i dirigir l’escola de música i la banda integrada per nens interns a la Casa Provincial de Caritat de Barcelona.

- L’any 1886, Francesc de Paula Rius i Taulet, alcalde de Barcelona, li encomana el projecte de creació d’una Banda Municipal.

- Al cap d’uns mesos , presenta la seva proposta, junt amb dues més: la constitució d’una Escola Municipal per la formació de músics i d’un ‘Montepio’ per la protecció dels músics en cas de malaltia o de vellesa. Al cap de poc temps, el mateix any 1886, el Consistori barceloní li accepta els tres projectes.

- El mateix any 1886, s’inaugura l’Escola de Música, que amb el temps esdevindrà el Conservatori Municipal de Música de Barcelona i se’l nomena director. A més, imparteix classes d’harmonia, contrapunt, orquestració i llengua italiana, molt utilitzada per a interpretar les òperes aleshores de moda.

- Al Conservatori foren alumnes seus Pau Casals, Maria Barrientos, Lluís Millet, Joaquim Malats, Celestí Sadurní, entre d’altre.

- El 23 de juny de 1886 la Banda Municipal es presentada solemnement al Saló del Consell de Cent de l’Ajuntament, amb un concert que es repetit amb caràcter popular a la plaça Sant Jaume.

- El 20 de maig de 1888 s’inaugura l’Exposició Universal de Barcelona. La Banda Municipal i un cor de més de cent veus, tots dirigits pel mestre, interpreten el seu ‘Himne a 1′Exposició Universal’.

- Durant el temps que va durar l’Exposició, dirigeix els himnes protocol·laris interpretats per la Banda Municipal, en la recepció de les visites dels dirigents de diversos països.

- També dirigeix un concert diari en el recinte de l’Exposició, amb un programa diferent cada sessió.

- La Banda Municipal per ell dirigida, guanya el primer premi del concurs de bandes espanyoles i el segon premi del concurs internacional de bandes, convocats amb motiu de 1′Exposició.

- Com a recompensa dels serveis prestats al front de la Banda Municipal, se li concedeix la medalla d’or de l’Exposició Universal.

- Als anys vuitanta i noranta participa activament amb la Banda Municipal i/o els Cors de Clavé en concerts celebrats en diversos indrets de Barcelona, principalment les matinals als jardins dels Camps Elisis -situats, aproximadament, a l’actual passeig de Gracia i el carrer Mallorca- i les vetllades musicals als teatres Principal i Novetats i a l’Ateneu Barcelonès.

- Per les festes de la Coronació de la Mare de Déu de la Mercè de l’any 1888, estrena ‘l’Himne de la Coronació de la Verge de la Mercè’, amb lletra de Verdaguer, una ‘Missa Solemne’ i un ‘Himne dedicat a la Reina Regent’’.

- L’ any 1896 dimiteix dels seus càrrecs municipals per desacord amb l’ajuntament.

- Durant un temps dirigeix el Instituto Musical Torres, situat a la plaça de Sant Just.

- El 1898 es trasllada a Sant Sebastià per a dirigir la Banda Municipal i l’Acadèmia de Música Donostiarra, responsabilitats guanyades per oposició.

- En l’estada al País Basc compon obres basades en el folklore basc i d’altres temàtiques, algunes guanyadores de diversos concursos.

- L’any 1904 i per motius econòmics, l’ajuntament de Donóstia dissol la Banda Municipal dirigida pel mestre.

- L’any 1906 es trasllada amb la família a Buenos Aires, fent-se càrrec de la Direcció Artística i de les càtedres de teoria superior, harmonia i composició al Conservatori Thibaud-Piazinni.

- L’any 1916 és nomenat secretari del conservatori Thibaud-Piazinni.

- Composa diverses obres dedicades a Barcelona i Catalunya, destacant el ‘Cant de la Senyera’ obra per a cor a sis veus, amb lletra de Faust Casals.

- Crea l’Orfeó Català del Casal de Catalunya de Buenos Aires.

- El dia 9 d’octubre de 1922, als 71 anys d’edat, mort a la capital Argentina, amb l’enyorança de la llunyania de la pàtria.

- Per expressa voluntat seva, la vídua lliura a l’Orfeó Català de Barcelona els originals de la majoria de les quatre-centes partitures per ell composades.

- Igualment, fa donació al Casal Català de Buenos Aires de les nombroses condecoracions i distincions rebudes d’autoritats i d’institucions d’Europa, Àfrica i Sud-Amèrica.

- La seva vocació i dedicació es veu reflexada en l’àmbit familiar amb tres dels seus fills que es dediquen a la música. Cecília, va ser concertista de piano i violí, iniciant les activitats a Espanya i continuant-les a Buenos Aires, on va ser professora de piano al Conservatori Thibaud-Piazinni; Montserrat, professora de piano i solfeig de l’esmentat Conservatori del qual, també, en va ser directora durant vint anys -1937-1956-; i Juli que esdevé concertista de piano.

- La néta Anna Maria, pianista, a la mort de la seva mare Montserrat, es fa càrrec de la direcció del Conservatori; la seva germana Elisa, és concertista de piano i guitarra i al cap d’uns anys esdevé secretària del Conservatori; el nét Guillermo Barrio-Canal Rodoreda, fill de Pura Rodoreda, va estudiar violí i residí a Valladolid. La besnéta Maria Elena, descendent de Ricard, fill del mestre Rodoreda, és l’actual directora del Conservatori Thibaud-Piazzini.

- A més de l’Argentina hi ha descendents del mestre a Barcelona, Lleida, Arenys de Munt, Valladolid, A Corunya, Tenerife i a França i a Suïssa.