Josep Rodoreda

Josep Rodoreda, el músic del Virolai

Nascut a Barcelona el 1851, començà els estudis a l’Escolania de Nostra Senyora del Remei a Barcelona, amb el mestre Nicolau Manent, el qual li ensenyà el solfeig, el piano, l'harmonia i la composició. Del 1875 fins al 1883 va ser professor de solfeig i piano al conservatori del Liceu. Mestre director de la Societat Coral Euterpe del 1876 fins al 1886. El 1878 fou nomenat membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. El 1886 fou nomenat director de les acabades de crear Banda Municipal i de l’Escola Municipal de Música de Barcelona. El 1898 marxà a Sant Sebastià per posar-se al front de la banda Municipal d’aquella ciutat. Cap al 1906 es traslladà a Buenos Aires per fer-se càrrec de la direcció artística i de les càtedres i conferències sobre teoria superior, harmonia i composició del Conservatori Thibaud-Piazzini, sense oblidar la composició i la crítica musical, fins a la seva mort, el 1922.

Rodoreda va ser un músic dotat d’una sorprenent facilitat per composar i orquestrar, i també tenia una gran qualitat d’organitzador. Va compondre quasi quatre-centes obres de diferents gèneres, moltes d’elles guardonades als diferents certàmens on va participar. La més coneguda és el Virolai a la Verge de Montserrat , amb lletra de Mn. Jacint Verdaguer (1980).